Fa uns anys ja havia estat viatjant en transport públic per Tailàndia, Laos, Vietnam i Cambodja i, la veritat, em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi algun dia amb la bicicleta i poder assaborir una zona tant peculiar com és el sud est asiàtic amb tots els seus matisos. I, com ja sabeu... on hi ha un desig, hi ha un camí, així que a finals del 2011, la Montse i jo vam decidir marxar gairebé dos mesos a rodar per Tailàndia, Laos i Cambodja. Aquest racó de món és una autèntica joia per a realitzar un viatge en bicicleta, doncs compta amb uns paisatges increïbles i, sobretot, una cultura que destil·la simpatia i hospitalitat pels quatre costats, una vida rural pausada i tranquil·la on el budisme és quelcom més que una religió, doncs impregna la quotidianitat i el dia a dia de les seves gents. A tots aquests atractius se li suma encara un altre força important, si més no als que anem una mica ajustats de pressupost, i és lo realment barat que resulten els seus preus per a nosaltres. No és en va que el sud est asiàtic és una de les regions del món més visitades pels motxillers, però tot i així, una vegada més hem comprovat que apartant-nos una mica dels circuits  turístics, hem tingut la sensació d'estar viatjant per una regió remota i inexplorada, gairebé desconeguda per la resta del món. Records inoblidables i moments indescriptibles que hem mirat de narrar i plasmar per a compartir amb tots els amants dels viatges i de la bicicleta.




En verd recorregut realitzat durant el novembre i desembre del 2011


Vam realitzat aquest viatge a finals del 2011, concretament de l'1 de novembre fins al 22 de desembre, dels quals van ser 30 dies de pedaleig. En total vam fer 1.900 kms i més de 14.000 metres de desnivell positiu acumulat per un territori ben variat, molt muntanyós pel nord de Tailàndia i Laos i infinitament pla pel sud de Laos i Cambodja.

Vam arribar just acabada la temporada de pluges, que havia resultat especialment intensa, i tota la plana central de  Tailàndia estava totalment inundada. El riu Chao Phraya que travessa Bangkok de mig a mig, s'havia desbordat i la capital tailandesa estava sumida en un gran caos, amb barris sencers inundats i milers de persones desallotjades. Per això a l'arribar a Bangkok, sense sortir ni de l'aeroport, vam agafar un altre vol fins a Chiang May, al cor de la regió muntanyosa del nord de Tailàndia, on no havien arribat les inundacions, i des d'allà vam començar el nostre periple. Encara faltaven gairebé dos mesos de ruta per arribar de nou a Bangkok, així que confiàvem que la megalòpolis de més de 7 milions d'habitants, hagués recuperat la normalitat.





El selvàtic i muntanyós nord de Laos
Començàrem pedalant cap al nord creuant el muntanyós nord de Tailàndia fins a trobar el mític riu Mekong, a la zona del Triangle Daurat, punt on conflueixen Tailàndia, Laos i Myanmar (l'antiga Birmània). Després de baixar paral·lels al Mekong, vam saltar a Laos i vam seguir baixant pel riu, però ara en barca, durant un parell de dies fins a la exòtica població de Luang Prabang. De nou sobre dues rodes vam creuar el encara més muntanyós i selvàtic nord de Laos direcció sud-est, fins trobar-nos de nou el riu Mekong, a la ciutat de Paksan


El venerat riu Mekong
A partir d'aquí vam seguir baixant paral·lels al venerat riu (que porta les seves aigües provinents dels cims de l'Himalaya fins al sud del Vietnam) creuant tot Laos de nord a sud fins a Cambodja. Un cop en aquest país, el vam creuar d'est a oest per immenses planúries selvàtiques de terra roja fins a Siem Reap, mundialment conegut per albergar les ruïnes de tot el complex de temples d'Angkor Wat.



Pedalant entre temples jémers, a Cambodja

Després de visitar el impressionant Angkor Wat, considerat el temple religiós més gran del món, símbol del poderós imperi jémer que va dominar tot Laos, Cambodja i part de Tailàndia entre els segles IX i XV, vam haver de decidir entre arribar pedalant a Bangkok, just per agafar el vol de tornada, o  agafar un bus i regalar-nos uns dies de "vacances de veritat" en alguna de les moltes illes de Tailàndia.



Illa de Ko Chang. Això sí que són vacances !!
Com que en tot el viatge no havíem fet més que pedalar, menjar fideus d'arròs i dormir en llits força incòmodes o a la petitíssima tenda que portàvem (a vegades sense ni poder dutxar-nos), vam optar per la opció més plaent, així que vam agafar un bus per acabar de creuar Cambodja, entrar de nou a Tailàndia i anar fins a l'illa de Ko Chang, ja que ens va semblar de les menys afectades per la brutal pressió turística de la costa tailandesa.



A l'illa de Ko Chang ens hi haguéssim quedat més temps!
Vam creuar la bucòlica illa a lloms de les bicicletes, vam fer alguna excursió per les selves interiors, vam remar per paisatges de somni  i vam gaudir d'alguns merescuts dies de relax absolut. Ens hi haguéssim quedat més temps, però ens quedaven pocs dies i volíem visitar la cosmopolita Bangkok, símbol de contrasts extrems, de tradició i modernitat, així que vam agafar de nou un bus que ens va portar fins a la capital tailandesa, tancant el bucle que havíem començat feia gairebé dos mesos.


En resum, una regió molt recomanable per a pedalar


El sud-est asiàtic és una regió fantàstica per al cicloturisme 
Si ens adaptem bé a la calor i la humitat, el sud-est asiàtic és una regió fantàstica per al cicloturisme. Els paisatges rurals, la verdor exubernat i els temples budistes són decorats de fons d'exquisida bellesa que ens acompanyaran per allí on pedalem i, juntament amb l'exotisme d'una cultura tant distant a la nostra, ens recordaran que ens trobem molt i molt lluny de casa. 





El somriure permanent és una constant, especialment a les zones rurals
El que més destaquen les guies sobre aquesta regió és l'abundància i espectacularitat del seu patrimoni arqueològic, especialment a Cambodja i Tailàndia. És cert, i per si mateixes ja justifiquen el viatge, però si quelcom ens ha corprès, ha estat la infinita bondat i hospitalitat de la seva gent. El somriure permanent i la mirada tranqil·la són records que ens vam emportar tant o més bonics que els temples d'Angkor Wat.



Amabilitat i simpatia laosiana

Probablement el  budisme hi té molt a veure, doncs més que una religió, és una actitud que impregna el seu dia a dia i s'escampa i es dilueix pel dens i humit aire que es respira per tot arreu. Potser és per això que, malgrat la distància geogràfica i cultural, sempre ens vam sentir a gust pedalant per aquelles contrades.






Si ens voleu acompanyar en aquest viatge ciclístic per les llunyanes i exòtiques terres del sud-est asiàtic, només heu de seguir llegint i deixar-vos portat per la imaginació.


Endavant! Comença l'aventura!!