Cambodja

Si a la introducció de Laos hem ressaltat el contrast entre alguns indrets més o menys turístics i la resta del país, encara desconegut per al gran públic, a Cambodja aquest fenomen és molt més extrem, fins i tot exagerat. Per una banda tenim el arxiconegut temple d'Angkor Wat, el monument religiós més gran del món, declarat patrimoni de la humanitat i visitat anualment per més d'un milió de turistes i, per altra banda, tenim la resta del país, un desconegut territori que guarda recelós els seus secrets per als pocs viatgers que s'aventuren per les seves entranyes i que, de ben segur, no es sentiran pas defraudats, doncs l'hospitalitat i predisposició dels cambodjans compensa sobradament la manca d'infraestructures i comoditats d'un dels països més pobres d'Àsia, fortament maltractat per recents guerres especialment cruentes i sagnants.



La calor tropical, companya de viatge inseparable
Cambodja és bàsicament una gran plana fluvial travessada pel riu Mekong. Les poques serralades del país quedaven lluny del nostre trajecte i, a més a més, vam rodar a una alçada mitjana per sota dels 100 metres, així que el principal inconvenient al que estàvem exposats era la forta calor tropical d'aquesta regió del sud-est asiàtic, i això que vam entrar a Cambodja el dia 1 de desembre, mes  que, juntament amb el gener i febrer, és dels més "frescos" de l'any!


Característic color rogenc de les pistes cambodjanes


El paisatge era força semblant al que havíem tingut aquests últims dies pel sud de Laos, amb extenses planúries exemptes de relleu. La majoria de dies vam pedalar per pistes planes de terra rogenca, en bon estat i de molt bon rodar, que creuaven una espessa selva i comunicaven petits poblats tradicionals.





Nens i nenes cambodjans

Malgrat la cruent guerra civil cambodjana i la posterior repressió del règim vencedor dels Jèmers Rojos, que van assassinar a uns dos milions de persones (aproximadament un quart de la població del país) feia tant sols poc més de 3 dècades, ens vam trobar una gent molt oberta i hospitalària, de somriure fàcil i ganes de viure el present.





Als cambodjans no els hi calen alforges per a transportar gallines!
Vam entrar a Cambodja pel nord, resseguint encara el riu Mekong fins a la població de Stung Treng, on vam fer nit en una de les tantes pensions d'aquest gran poble, amb més de 20.0000 habitants. L'endemà, després de molts dies d'acompanyar les venerades aigües de l'esmentat riu, vam abandonar definitivament el seu curs i ens vam desviar cap a l'Oest, endintsant-nos per carreteres secundàries sense asfaltar de la Cambodja profunda.


Quina enveja, amb la calor que fa!

Dels dies venidors en guardem un record entranyable, doncs vam pedalar per còmodes pistes sense desnivell (i sense trànsit!) que travessaven frondoses selves i camps d'arròs, esquitxats per bonics poblats d'agricultors.









Dos búfals d'aigua fent honor al seu nom

A Cambodja les pistes de bon rodar van ser la tònica habitual

Casa tradicional Cambodjana

Casa rural rodejada de bananeres

A Cambodja la canalla sempre té una rialla per a regalar

Qui diu que no es poden portar uns quants porcs darrera la moto?

A Cambodja una bici és per a tota la vida, així que més val que sigui ben grossa!

El barret tradicional és un bon aliat contra la forta calor tropical

Amb aquesta calor ser repartidor de gel és un bon negoci!

Allà on no arriba l'electricitat ni les neveres, el gel és imprescindible

Perdut per la selva cambodjana trobar-se un venedor de beguda de canya de sucre ben fresca és quelcom que no té preu!

A Cambodja els nens i nenes s'han d'espavilar ben aviat...
 
Com aquests tres que tots sols han de portat una carreta de bous
 
Amb aquestes calors la fruita sempre entra bé!

-Segur que has desconnectat la llum?


Foto de record amb les filles d'una família que ens va acollir a casa seva
Normalment trobàvem senzilles pensions on passar la nit, però no sempre era així, i aleshores plantar la tenda era una tasca difícil, doncs la gent dels poblats t'oferia la casa de tot cor, fent gala d'una desinteressada hospitalitat i amabilitat. Novament vam constatar que quan menys es té, més es comparteix el poc que es té. Potser té raó el budisme quan diu que les possessions materials són un impediment per a la bondat i per al ple desenvolupament interior...


El pare amb els dos fills petits
La veritat sempre supera la ficció i quan portàvem dies creuant selves i poblats cambodjans sense haver-nos topat amb cap occidental, vam coincidir amb una família suïssa que ens va fer fregar els ulls diverses vegades per assegurar-nos que no vèiem visions. Al seu costat la nostra aventura era de pa sucat amb oli! Resulta que eren una parella que portaven 2 anys viatjant en bicicleta ...  amb els seus tres fills!



Al començar el viatge la filla petita tenia només 3 mesos, el mitjà tenia 3 anys i el gran 4. Realment increïble! I a més a més portaven bicicletes d'aquestes que pedales estirat, amb els peus aixecats, i remolcant un carro amb dos fills el pare i un altre amb un fill la mare. Els dos eren metges i havien sortit de Suïssa, on residien, i es dirigien al Vietnam, amb calma, doncs pel matí pedalaven i per la tarda feien classe i instruïen als fills.



Aquesta família són un clar exemple de que les limitacions i barreres moltes vegades ens les posem nosaltres mateixos, no són impediments reals sinó limitacions mentals que s'han instal·lat dins nostre, ja sigui per por a lo desconegut, per comoditat o per que formen part de la cultura popular. Com diu un refrany suahili: "on hi ha un desig, hi ha un camí".


El temple de Prasat Pram, dins el complex jemer de Koh Ker, gairebé se l'havia engolit la vegetació

Després de compartir uns instants amb aquesta original família, vam visitar un espectacular complex de temples jémers que ens quedava de pas en el nostre periple pel nord de Cambodja. Conegut com a Koh Ker, fou la capital de l'imperi Jémer durant el curt període del 928 al 944 dC i està format per uns quants temples escampats per la selva, alguns en pèssimes condicions i altres en millor estat. Molts d'ells encara estaven coberts per la vegetació i no es podien ni visitar.





Molts dels temples de Koh Ker han estat segles abandonats dins les selves i es troben en mal estat



De fet, la zona estava abarrotada de mines antipersona fins que l'any 2008 es va fer una exhaustiva neteja traient-ne més de 1.300! No sé si era per aquest motiu o per que quedava apartat del turístic temple d'Angkor Wat, però el fet es que estàvem pràcticament sols.





Pedalant pels temples de Koh Ker

L'imperi Jémer (o Khmer) fou un poderós imperi que va dominar gran part del sud-est asiàtic entre els segles VII i XV, encara que l'època d'esplendor fou entre els segles IX i XII. Durant aquest període construïren infinitat de temples, sobretot en territori de l'actual Cambodja, d'entre els quals en destaquen els increïbles temples d'Angkor, que visitaríem un parell de dies més tard.




Molts dels temples de Koh Ker no estan en massa bon estat
Els temples de Koh Ker no són tan espectaculars, ni enormes, ni tant ben conservats com els d'Angkor, però són també impressionant i bé es mereix una visita. De fet, en una altre país probablement serien la joia arqueològica nacional, però a Cambodja la quantitat i qualitat del patrimoni històric és tal que alguns temples com aquest queden a l'ombra d'altres encara més impressionants com el mundialment conegut Angkor Wat.



La piràmide de Prasat Thom és el temple més destacat de Koh Ker

El temple més important de Koh Ker és Prasat Thom, una piràmide escalonada de set plantes, feta de pedra sorrenca i de 36 metres d'alçada. Al ser una estructura sòlida i estable, està bastant ben conservada i, juntament amb el fet de trobar-se perduda enmig de la jungla cambodjana, li confereix un aspecte misteriós.






Pedalar entre temples solitaris engolits per la vegetació fou una experiència molt gratificant


Deambular pedalant amb la bicicleta per aquesta selva, sense trobar-se gairebé a ningú i anar descobrint temples mig engolits per la vegetació, talment com exploradors del segle XIX, fou una experiència molt gratificant i emocionant que responia realment a la imatge preconcebuda que teníem de Cambodja abans d'iniciar el viatge.









Nenes camobjanes saludant-nos al passar

La següent etapa ciclística pel nord de Cambodja ens tenia reservada una joia arqueològica encara més espectacular. Després d'uns quants kms de pedaleig per una enorme plana on s'alternava la selva amb els camps d'arròs i els petits assentaments rurals, vam arribar a l'impressionant temple de Beng Melea.







Temple de Beng Melea
Beng Melea és també un temple jémer però posterior al de Koh Ker, ja que data de principis del segle XII i és d'estil molt semblant als d'Angkor Wat. Es troba mig derruït i immers enmig de l'espessa jungla, però lluny de ser un inconvenient, aquest fet li aporta encara més encant al complex, conferint-li uns aires d'enigma i misteri que provoquen una forta atracció i una gran solemnitat, talment com si estiguéssim immersos en una pel·lícula d'Indiana Jones!



La zona també ha estat recentment netejada de mines i està en espera de ser parcialment reconstruïda. Mentre això no passi, perdre's pels racons del temple, en lluita constant contra l'exuberant vegetació, és una autèntica passada.
Tot i estar més freqüentat que el temple de Koh Ker, no hi vam trobar gaires turistes, fet que vam agrair profundament, doncs el silenci i la tranquil·litat són requisits per a poder gaudir plenament de l'atmosfera corprenedora d'aquest temple d'aire misteriós, deixant volar la imaginació gairebé mil anys enrere, quan els ascendents dels humils poblats d'agricultors per on passàvem amb la bici cada dia, formaven part d'un potent i poderós imperi que aixecava temples gegantins i dominava amb fermesa una vasta regió del món. Molts d'aquests misteris estan esculpits i gravats sobre unes pedres que el pas del temps i la vegetació es va engolint a poc a poc.








  







El pas del temps i la vegetació es van engolint a poc a poc el temple de Beng Melea







Després de visitar el temple de Beng Melea vam tornar a muntar les bicicletes per acabar de rematar els gairebé 70 kms que ens faltaven fins a Siem Reap, pedalant per un paisatge fabulós que ens regalava bucòliques estampes de la vida rural cambodjana.







Tot i que ho pugui semblar, aquestes nenes no venen precisament de comprar a l'Ikea

Casa tradicional cambodjana construïda amb palla

Família que tornen a casa després d'una dura jornada al camp 

Nens pescant en un dels molts canals de la immensa plana cambodjana

Típica casa  cambodjana amb l'enorme recipient de ceràmica a l'entrada

Malgrat tenir una estructura similar, cada casa té les seves peculiaritats

Paller amb la seva rampa per als carretons

Les poques bicicletes que hi ha s'han de compartir!

Casa rural cambodjana amb el seu paller, cocoters, bananers, papaies i el seu hortet

Nens cambodjans caçant serps i granotes per omplir la cassola

Camps d'arròs ja ben sec, a punt de ser segat

Camps d'arròs una mica més tardans, encara força verds

La fruita fresca és un excel·lent antídot contra la calor i la deshidratació!

- M'agrada aquesta casa, em sembla que em quedo a viure aquí...








Entrant a Siem Reap

A l'arribar a Siem Reap, després de tants dies perduts per les selves i pobles de la Cambodja rural, dormint com podíem i menjant arròs, fideus i fruita, vam quedar commocionats al rodar entre l'intens trànsit de la ciutat i la saturació de botigues, supermercats, restaurants i hotels de tot tipus.







Després de tants dies sense trobar res, ara l'oferta turística de Siem Reap ens aclaparava
Tot aquest bullici contrastava molt amb la part de país que havíem visitat i ens va evidenciar que Siem Reap és una gran i moderna ciutat que rep centenars de milers de turistes cada any, doncs la ciutat és el punt de partida per anar a visitat els mundialment coneguts temples d'Angkor. La majoria d'aquests turistes només passaran a Cambodja els dies justos per anar a visitar l'esmentat temple.




Passejant pel mercat turístic de Siem Reap

Volíem aprofitar tota aquesta oferta d'infraestructures per a descansar uns dies, menjar bé, passejar pels mercats i fer una mica el "guiri" per a recuperar-nos de les setmanes de "penúries" ciclístiques, però la jugada ens va sortir del revés.
Bé, del revés no, més aviat ens va sortir pel forat de baix...






Els tuk tuk o moto taxis són el transport més habitual
Resulta que portàvem tants dies menjant arròs bullit i sopes de fideus que la primera nit a Siem Reap vam anar a sopar en un restaurant turístic i ens vam afartar de peix fresc i marisc, tant que ho vam pagar molt car. No per que valgués molts quartos (doncs va resultar molt econòmic) sinó per que la Montse i jo vam estar tres dies tancats a l'habitació de l'hotel fent continues curses de velocitat al lavabo, amb uns vòmits i una diarrea superlatives.


Té nassos que portéssim dies menjant en antres d'allò més rústics i funcionant com un rellotge i precisament en un restaurant turístic d'una gran ciutat...



La bicicleta és un excel·lent mitjà per visitar Angkor Wat
Un cop recuperats dels restaurants de Siem Reap, vam tornar a muntar les bicis (que està clar que ens provava més) i vam anar a visitar el gran complex d'Angkor Wat (wat vol dir temple). Es troba  tant sols a uns 5 kms ben plans del centre de la ciutat i la bicicleta és un excel·lent mitjà per a visitar-lo, doncs consta d'uns quants temples escampats en una àmplia extensió de terreny. La gran majoria de visitants hi van en taxi o tuk-tuk (una espècie de moto taxi).


Els temples d'Angkor s'estenen enmig d'una gran extensió de jungla 

Angkor Wat no és un monument més. És el monument religiós més gran del món, un tresor arquitectònic i arqueològic a escala mundial, la insígnia del poderós i desaparegut imperi Jémer (o Khmer) que va dominar gran part del sud-est asiàtic entre els segles IX i XV. No en va la UNESCO el va declarar patrimoni mundial de la humanitat i cada any rep més d'un milió de visitants.




L'espectacular temple de Bayon, construït a finals del segle XII

El complex d'Angkor consta de diversos temples, d'entre els quals destaca el pròpiament anomenat Angkor Wat (que nosaltres vam deixar per l'últim) i altres temples també molt espectaculars, situats en una plana selvàtica dins d'un radi d'uns 5 kms (tot i que n'hi d'altres de secundaris més lluny).






Una de les torres del temple de Bayon amb la selva com a teló de fons

La gran majoria foren construïts durant els segles X i XIII, període que patí una autèntica febre constructiva i on cada rei construí els seus propis temples. L'hinduisme fou la religió dominant durant tot l'imperi Jémer i, encara que algun dels monarques van abraçar amb devoció el budisme i van construir alguns temples, la influència de l'hinduisme sempre hi fou present. 



Una de les més de 200 cares gegants del temple de Bayon
Bayon, construït a finals del segle XII, és un altre dels temples a destacar dins del complex d'Angkor, amb les seves 54 torres, cadascuna de les quals consta de 4 cares de grans dimensions esculpides a la roca mirant cap als 4 punts cardinals. D'influència hinduista i sobretot budista, aquest temple també té una gran quantitat de valuosíssims baix relleus esculpits a la roca on es mostra la vida quotidiana i cultura dels jémers de finals del segle XII.


La piràmide escalonada de Phimeanakas


Un altre monument que ens va agradar força fou la piràmide escalonada de Phimeanakas, construïda entre els segles X i XI amb pedra sorrenca i que ens va recordar molt la que havíem vist uns dies abans als temples de Koh Ker.








Figures divines a la Terrassa del Rei Leprós


Al costat de Phimeanakas hi havia la Terrassa del Rei Leprós, una llarga paret formant com una balconada i esculpida amb espectaculars figures divines i nagues (serps semidéus de la mitologia hinduista i budista), on s'hi va trobar una estàtua desgastada i malmesa pel pas del temps, talment com si tingués la desgraciada malaltia.





Pedalant pel temple de Thommanom, a Angkor

Cada dia visitaven el complex d'Angkor milers de turistes, però el recinte era tan gran i els temples estaven tan escampats que, fora dels 3 o 4 temples més importants, els altres estaven força solitaris i feien de bon visitar, sobretot amb la bicicleta, que ens permetia anar al nostre aire amb total independència.






A l'espectacular temple de Ta Prohm, humanitat i natura es fonen en una simbiosi artística difícil de superar

Un dels temples del complex d'Angkor més fotografiat i visitat és el de Ta Prohm, construït a finals del segle XII (i potser a principis del XIII). La clau del seu èxit radica en la fusió de la natura amb els monuments de pedra construïts per l'home, una fusió que té en aquest temple la seva màxima expressió, conformant una simbiosi artística difícil de superar.





Una abraçada letal va destruint el temple de Ta Prohm a poc a poc

Aquest temple va ser elegit pels restauradors com a exemple de com es van trobar tots aquests monuments a finals del segle XIX, quan va ser redescobert pels occidentals, així que van deixar tot més o menys intacte, tallant i netejant només la vegetació que amenaçava de caure. El resultat fou ben encertat, convertint-lo amb un dels temples més visitats.





Ara ja no és la religió sinó la natura qui modela la forma del temple de Ta Prohm
Fou construït per Jayavarman VII (rei que va fer erigir més de 15 temples!), sota una forta influència budista, encara que el governant posterior, Jayavarman VIII, va adoptar de nou l'hinduisme i feu destruir part dels símbols budistes. Com tots els temples de la zona, fou abandonat al segle XV i ja no fou cap religió la que va seguir modelant la seva forma, sinó la imperceptible però obstinada força de la natura.




El Tetrameles nudiflora fa honor al seu nom i estrangula el temple de Ta Prohm

Un dels grans principis del budisme sota el que es va construir Ta Prohm queda irònicament palès en la seva pròpia estampa: la llei de la impermanència. Tot el que existeix, des d'una molècula a una muntanya o des d'un pensament a un imperi, recorre el mateix cicle: neix, creix, decau i mor. Només la Vida és continua, cercant sempre l'expressió en noves formes.




El que un dia fou un fràgil vegetal, avui és un monstre que s'engoleix un temple


Ta Prohm és una metàfora del triomf final de la natura sobre la humanitat, de la simple vegetació sobre els grans imperis, per poderosos que arribessin a ser. És el triomf de la fragilitat d'un esquifit bri d'herba enfront d'uns poderosos murs de pedra. El triomf de la Vida sobre tot el que existeix.






La frondosa vegetació de Ta Prohm s'engoleix a tot el que troba sota seu (la Montse inclosa!)

La bellesa i espectacularitat d'aquest temple, engolit per una exuberant vegetació selvàtica, és d'aquelles que se't queden gravades a la retina per sempre més, que provoquen una atracció irresistible cap a un món desconegut, un poderós imperi totalment desaparegut que encara sembla ressonar entre els murs de pedra i els sons de fons provinents de la jungla.




A Ta Prohm els monuments i la natura es conjuguen amb harmonia


L'equilibri harmoniós entre natura i humanitat posseeixen un poder de seducció que converteixen aquest lloc en un d'aquells que costa de marxar-hi. Sempre manca una mirada final, una foto més, un instant més per gaudir de l'atmosfera d'un indret màgic on probablement no hi tornaràs a ser mai més.






Simplement impressionant!
Una última mirada. Del temple de Ta Prohm costa de marxar-hi









El bonic temple de Pre Rup















Un altre temple dins del complex d'Angkor que també ens va captivar per la seva bellesa fou el de Pre Rup, construït la segona meitat del segle X, per Rajendravarman II, el monarca que va retornar la capitalitat de l'imperi Jémer a Angkor, després que el seu predecessor l'hagués traslladat durant 16 anys a Koh Ker, per on havíem passat pedalant feia alguns dies (veure uns quants paràgrafs més amunt).




El temple d'Angkor Wat

Finalment vam visitar el temple principal que dóna nom a tot el complex de temples, l'Angkor Wat, l'estampa del qual és la icona de Cambodja, tant que fins i tot és l'element principal a la bandera del país.






Davant d'una de les torres d'Angkor Wat
La veritat és que Angkor Wat impressiona de debò, i no només per que és l'estructura religiosa més gran del món, sinó per la bellesa de les seves formes, tant si es mira de lluny, amb la seva característica silueta retallant-se sobre el cel asiàtic, com des del seu interior, on un pren consciencia de la seva autèntica magnitud i de la riquesa dels seus exquisits detalls.

De prop, les proporcions d'Angkor Wat són impressionants









Igual que els seus baix relleus











Dins del recinte d'Angkor Wat


Va ser construït al segle XII i fou el centre neuràlgic de l'imperi Jémer en ple apogeu de la seva època d'esplendor, quan a dins seu es creu que hi vivien unes 20.000 persones. Erigit sota creences hinduistes, més tard s'hi feren remodelacions d'influència budista, sobretot durant els segles XIV i XV.







El temple d'Angkor Wat a última hora del dia

Durant aquest segles XIV i XV l'imperi Jémer va entrar en decadència i a mitjans del XV tots els temples del complex d'Angkor foren abandonats, menys Angkor Wat, on hi van continuar vivint monjos budistes fins que segles més tard fou redescobert pels occidentals.








La nit caient sobre Angkor Wat
La nit ens va caure a sobre gaudint de la bonica  estampa d'Angkor Wat, i mentre el seu perfil es diluïa dins la negror del cel cambodjà, d'entre un exèrcit de núvols va aparèixer tímidament la lluna per a que poguéssim seguir delectant-nos amb el temple sagrat de l'imperi Jémer, negant-se a ésser engolit per la foscor d'un temps que ens recorda que res és permanent.  





Sortint de Cambodja
L'endemà vam deixar Siem Reap i vam agafar un taxi furgoneta fins gairebé la frontera amb Tailàndia, doncs no disposàvem de massa temps ja que a l'esmentada ciutat havíem perdut 3 dies malalts amb el mal de panxa, i volíem rematar el viatge regalant-nos uns merescuts dies  de  descans en una illa tailandesa i visitar després la seva cosmopolita capital.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada