Informació Pràctica

Aquí no pretenc escriure una guia turística sobre el sud-est asiàtic, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que jo us podria oferir. La meva intenció només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquests països i compartir informació i suggeriments que crec que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.




Mapa de relleu del Sud-est asiàtic i recorregut realitzat 

Tal i com s'aprecia al mapa de relleu, només el Nord de Tailàndia i Laos, així com l'altiplà de Bolaven (al sud de Laos, on vam fer la volta circular que es veu al mapa), són zones muntanyoses,  la resta de terreny per on vam pedalar era bàsicament pla i a molt poca alçada sobre el nivell del mar. Les zones més altes sempre van estar per sota dels 1.500 metres, tot i que les pendents de les pistes i carreteres a vegades foren força contundents, sobretot pel nord de Tailàndia.






Quan anar-hi



Al 3 de novembre encara ens van caure les últimes gotes del Monzó!
Abans que res cal remarcar que de forma genèrica, el sud-est asiàtic és una regió càlida i humida, tot i les peculiaritats que venen determinades principalment per l'alçada. A la regió per on vam pedalar, podem diferenciar-hi bàsicament l'estació de pluges, quan hi plou gairebé cada dia i, òbviament és poc recomanable viatjar-hi en bicicleta, i l'estació seca, quan gairebé no hi plou mai i on hi podem diferenciar una estació molt càlida i una de no tant càlida.


A primera hora, pel nord de Laos, una peça d'abric no està de més
La temporada de pluges comença cap allà al maig i s'allarga fins a finals d'octubre. Els monsons fan que hi plogui gairebé cada dia, tot i que no de forma continuada, hi fa molta calor i la humitat és altíssima. La temporada seca càlida és abans dels monsons i va des del març fins a mitjans de maig. Durant aquest període la humitat és alta i la calor és sufocant, superant diàriament els 35 graus a la major part d'aquesta regió del sud-est asiàtic.


Al migdia més val estar hidratant-se a cobert del sol tropical

Finalment, després del monsó, hi ha l'estació seca i "fresca" (o no tant càlida) que va de novembre a febrer, ambdós inclosos. Aquest és el millor període per programar un viatge en bicicleta per aquesta zona, ja que durant aquest període el bon temps estarà garantit i les temperatures seran més suportables. Al nord de Tailàndia i Laos, per sobre dels mil metres les temperatures poden ser més fresques i és més recomanable anar-hi al novembre que no pas al desembre, gener o febrer.



Visats i Salut 




Sortint de Cambodja
Per als 3 països que vam visitar, només calia la "visa on arribal", és a dir que es podia tramitar a l'arribar a la mateixa frontera, així que l'únic que heu de procurar és que el passaport tingui més de 6 mesos de vigència i portar moneda en efectiu (moneda local, euros o dòlars), aproximadament entre 20 i 30 €, depenent del país i la frontera. És recomanable també portar alguna foto carnet i força paciència, doncs els tràmits duaners són lents i pesats. 



Entrant a Tailàndia
A l'any 2011, a Tailàndia, Laos o Cambodja no era obligatòria cap vacunació, només la de la febre groga si procedies d'algun país on aquesta fos endèmica.
Per altra banda, eren molt recomanables les vacunacions del tètanus-diftèria, hepatitis A i febre tifoide així com, en aquest tipus de viatge, la del còlera, ràbia, hepatitis B i encefalitis japonesa. Nosaltres moltes d'elles ja les teníem i al final vam marxar sense la de la ràbia i l'encefalitis.



Dormint amb mosquitera a Laos
Això de les vacunes, al final acaba sent una decisió personal, el que sí és molt recomanable és visitar un dels centres de vacunació internacional on ens podran orientar correctament. El paludisme o malària és un altre tema complicat, ja que no hi ha vacuna efectiva, i els medicaments preventius són força agressius, així que vam optar simplement per usar repel·lents efectius i dormir amb mosquitera.




Carn per al brou

A les ciutats es poden trobar hospitals i farmàcies, però a les zones rurals, que és bàsicament per on vam pedalar, és molt difícil trobar medicaments i les condicions higièniques són molt diferents a les que estem acostumats a casa nostra, per tant haurem de prendre algunes mesures i portar una bona farmaciola i ser autosuficients, si més no per tractar-nos les dolències més lleus i habituals.




La Montse menjant fideus en un mercat de Laos

Cal tenir especial cura amb l'aigua sense embotellar i ens haurem de guiar per l'instint i el sentit comú a l'hora de comprar menjar a les parades del carrer. L'aigua de les omnipresents sopes de fideus no ens hauria de preocupar, doncs tota està ben bullida. De totes maneres, difícilment ens escaparem d'algun dia de descomposició lleu així que... no us oblideu els antidiarreics!!




Seguretat



Viatjant en família pel sud-est asiàtic
Aquesta regió del sud-est asiàtic és especialment segura. En cap moment vam tenir cap sensació de perill o inseguretat, al revés, doncs l'hospitalitat i amabilitat és sempre desinteressada i l'índex de delinqüència és extremadament baix, sobretot per les zones rurals per on va transcórrer la nostra ruta. Com a tot arreu, a les grans ciutats i zones més turístiques cal extremar les precaucions, especialment a les platges més concorregudes de Tailàndia.




Menjar




Parada de menjar ambulant


La cuina de Tailàndia, Laos i Cambodja és força similar i, tot i que a les ciutats i mercats dels pobles grans és bastant variada, als petits pobles es resumeix en una sola paraula: arròs, ja sigui en forma de sopa de fideus d'arròs (noodles) o d'arròs glutinós (sticky rice).






Sopa de fideus i amanida de fulles amb llimona i bitxo picant



Normalment els turistes viatgen en autobús o taxi i paren als pobles o ciutats turístics, on troben diferents tipus de restaurants amb una bona oferta culinària, però viatjant en bicicleta has de parar allà on t'agafa la gana o a on t'agafa la nit, i moltes vegades són petits poblats on tant sols hi ha un parell de xiringuitos que només tenen sopa de fideus d'arròs i arròs glutinós.






Més sopes de fideus i amanida amb llimona i bitxo picant.
Els omnipresents noodles són una sopa de fideus d'arròs, normalment bullida en un brou de verdures i/o carn i moltes espècies, d'entre les quals destaca el coriandre, molt usat a tot el sud-est asiàtic i que aporta un sabor molt característic. Malgrat que a molts dels xiringuitos on paràvem només tenien aquest plat, s'ha de dir que estava ben bo i que a cada local tenia el seu sabor particular.





La Montse menjant arròs enganxós i sopa de fideus

El plat estrella, juntament amb la sopa de fideus, és el sticky rice, o arròs glutinós o enganxós. Es tracta d'un tipus d'arròs bullit al vapor que es menja amb la mà, fent una pilota i prement-lo fort, de manera que queda compacte. Es menja molt a sovint i per acompanyar, com si fos pa, i normalment es porta dins d'una cistelleta de vímet on s'hi pot estar uns quants dies.






L'stiky rice es menja amb les mans

Tot i el costum de menjar força picant, en aquests plats acostumen a servir-lo a part, en forma de salses i bitxos verds o vermells, juntament amb la salsa de soja i el nam pla, una salsa de peix fermentat que fan servir enlloc de la sal.

Bitxo vermell










Quan fa molta calor, la papaia i  la síndria entren d'allò més bé!

El que també era fàcil de trobar a qualsevol lloc era la fruita i vegetals, ja fos al mercat del poble o en parades al carrer. La fruita, a part de ser molt abundant i estar molt saborosa, era quelcom molt necessari i que entrava molt bé, doncs el calor tropical i l'alta humitat feia que sempre estiguéssim suant i necessitats de líquid.






Venedors de fruita comprovant la mercaderia
Mercat laosià
Mercat cambodjà



Els pinxos són també fàcils de trobar

Els pinxos de carn o peix són un d'aquells productes culinaris universals que també es troben amb facilitat als mercats, parades ambulants i xiringuitos de tot els sud-est asiàtic, i que poden ser una bona alternativa o complement als fideus d'arròs, tot i que l'estat de conservació de la carn no sempre està garantit.







Menjant peix a la riba del riu Mekong






Gran part del nostre periple ciclístic va transcórrer paral·lel al riu Mekong, motiu pel qual era força fàcil trobar peix de riu fresc, recent pescat i a preus realment mòdics.







-Que teniu gana?



La cuina de carrer del sud-est asiàtic pot semblar  monòtona, però és una caixa de sorpreses on podem trobar tot tipus de productes comestibles  d'allò més inimaginables per a la nostra cultura occidental, com ara serps, granotes, taràntules, gran varietat d'insectes, esquirols, rates i tot allò que es mou i és susceptible de ser devorat.




Gripaus asiàtics
Assortiment d'insectes
Que està bo l'esquirol a la pinya?


Aquests aliments, entre d'altres, és el que es pot trobar quan es pedala per carreteres secundàries i per petits pobles del món rural, però als indrets turístics i a les ciutats la gastronomia local es mostra amb tot el seu esplendor i és quan es pot trobar un ric assortiment de plats tradicionals, tal i com es pot apreciar en aquest prospectes turístics de la província de Savannakhet, a Laos.

 




Parada ambulant de canya de sucre, a Cambodja
En quant al líquid, encara que sempre portàvem aigua de sobres per precaució, era fàcil trobar botiguetes on comprar aigua o altres refrescos embotellats. També era força comú trobar-se parades ambulants de beguda de canya de sucre o uns batuts refrescants amb sabor de fruita fets a base de pols i molt típics en aquesta regió del sud-est asiàtic.






Bevent suc de coco natural



Una de les millors i més sanes opcions per hidratar-se era menjar fruita, també ben fàcil de trobar, ja fos sencera o en forma de sucs naturals. Un plaer digne d'esmentar era el refrescant líquid que contenen els cocos frescos. Exquisit i molt econòmic!






Dormir




Cobert on vam acampar per evitar la humitat nocturna

Quan s'està apartat dels indrets turístics, els allotjaments acostumen a ser molt bàsics i les condicions higièniques a les que estem acostumats no sempre es compleixen. En contrapartida, són molt econòmics i folklòrics, traspuant autenticitat pels quatre costats.







Acampant enmig de les muntanes del nord de Laos



Si us decidiu a pedalar pel sud-est asiàtic, de ben segur que hi haurà algun dia que no trobareu cap allotjament, però no patiu, doncs l'hospitalitat dels seus habitants és molt acusada i insistiran perquè us quedeu a dormir a les seves humils llars i us oferiran tot el que tenen. És també una regió molt segura i amb un clima molt adequat per acampar, així que portar una tenda és més que recomanable.



Idioma 




A cada un dels 3 països és parla un idioma propi i ben diferenciat dels altres, amb un alfabet també ben diferent. Per a nosaltres tots ells resulten summament complicats (l'alfabet cambodjà és el més llarg del món!!) i per tant haurem d'intentar parlar anglès o francès, ja que molt jovent el parlen correctament, sobretot a les ciutats. El motiu és per que Laos i Cambodja foren protectorats francesos, encara que aquest idioma va perdent  força lentament, en detriment de l'anglès, que en va guanyant ràpidament.
A les zones rurals ens haurem d'espavilar amb signes i amb alguna paraula de vocabulari que puguem aprendre, tot i que tampoc serà difícil trobar algú que parli anglès o francès.



Bicicleta i Equipatge


 


Pedalant per Cambodja, lluny de les carreteres principals

Gran part de l'encant d'un viatge en bicicleta radica en evitar les carreteres més transitades i pedalar per les regions més recòndites, on el paisatge i les costums ens resulten més exòtiques i, en definitiva, més espectaculars. És per això que vam intentar no rodar, quan ens fou possible, per les carreteres principals del país.






No sempre rodarem per asfalt
Viatjant amb totes aquestes premisses, moltes vegades un es veu obligat a rodar per pistes en pitjor estat que les principals, però de ben segur que paga la pena. De totes maneres no sempre serà així, ja que moltes de les pistes per les que vam passar estaven asfaltades o eren de bon rodar i, a diferència d'altres viatges, el terreny fou, en general, bastant pla i agraït.






Les btt són bicicletes polivalents
Malgrat tot això, nosaltres vam pedalar sobre btt (bicicleta tot terreny), ja que és una bicicleta polivalent i resistent, apta per a qualsevol terreny i, en un viatge d'aquestes característiques, mai saps exactament què et trobaràs. Per aquesta regió no cal portar uns pneumàtics tant amples ni agressius com, per exemple, per una travessa per l'atles marroquí, i ens podem decantar per una opció més rodadora.





Les btt són a prova de bombes!!

És important també no portar una bici molt complexa tecnològicament, no només per no cridar l'atenció més del necessari, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una btt sense suspensió posterior, per la fiabilitat i, a més a més, per que en una doble resulta més complicat posar-hi alforges.




Per viatjar amb la bici no calen masses modificacions

Seguint amb la mateixa filosofia tampoc és massa recomanable portar frens hidràulics, ja que qualsevol entrebanc mecànic pot suposar un autèntic mal de cap.
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que nosaltres fem les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzo habitualment
- posar uns altres punys d'espuma a sobre dels vells
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada
- posar un segon porta bidó, un petit parafangs i un porta mapes.
- portar pedals convencionals amb estreps.






A vegades és difícil no cridar l'atenció
Lo de no portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme de pedaleig intens i amb poques parades potser valdrà la pena portar pedals automàtics, però nosaltres acostumem a parar bastant, ja sigui per visitar un poblat, menjar en algun xiringuito o simplement parlar amb la gent, fer fotos o entrar a casa d'algú a compartir un te. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals (i a més amb un parell de bambes polivalents en tenim prou per a tot).
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que quan baixem de la bici no semblem astronautes ni cridem massa l'atenció. 
La posició de conducció també ha de ser còmoda, de manera que és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència amb un angle ben obert, que no us faci estar amb el tronc massa inclinat.




-I jo que em pensava que anava molt carregada!!
És molt important a l'hora d'omplir les alforges mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta.

No pretenc fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal i en podeu trobar moltíssimes a internet, però vull remarcar que cal mirar d'agafar només el més imprescindible i alguna cosa menys.


 


-Em sembla que m'he passat de pes!!

Nosaltres portàvem, a més a més de la roba polivalent comentada anteriorment, farmaciola, necesser, tovallola, eines i recanvis per a la bici, alguna guia de viatge, menjar i beure, tenda, sac de dormir, màrfega i altres elements varis com cremes solars, càmera de fotos, gps, etc.
I tot a dins de dues alforges cadascú!!
Un element important alhora de treure pes és la tenda de campanya, els sacs de dormir i les màrfegues. Val la pena aconseguir material força tècnic i lleuger, doncs podem rebaixar força el pes final.


 

 





Per acabar... el més important!!




Pedalant per Laos
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació! La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però les experiències viscudes, la relació amb el paisatge i el tracte amb la gent compensen sobradament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, de problemes mecànics o de cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.



En bicicleta per la jungla de Laos
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb   voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant.
El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.



Dependre totalment del temps i de la gent, de la seva bona voluntat i hospitalitat, t'obliga a ser humil i a anar sense fums per la vida (en bici mai més ben dit!), sobretot quan tens algun problema (mecànic, de salut o de mal temps) i estàs perdut enmig del no res, ja que sempre apareix algú disposat a donar-te un cop de ma a canvi de res. Donar i rebre sense diners sempre enriqueix, al que dóna i al que rep, i potser és per això que viatjar en bicicleta et fa sentir tant ric sense portar gaire diners.






Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Petits grans instants que van impregnant l'ànima del qui avança sense presses, sense barreres...




Paisatges grandiosos que no imaginaves, que potser no tornaràs a veure mai més però que queden gravats a la retina  per sempre més, fent possible que alguna nit, des de casa, a molts kms de distància, puguis reviure el moment, tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Aquests instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó per les vegades que et deixen sense alè...


 I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."

Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i viure el present amb tota la intensitat.



Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!


Només depèn de vosaltres.








5 comentaris:

  1. Hola, enhorabona per el blog! Vaig a fer un viatge paregut i tinc un dubte, on vau conseguir mapes de la zona on trobar les carreteres secundàries? Portaveu algun tipus de gps?

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola Sergi,

    Me n’alegro que t’agradi el blog i gràcies a tu per llegir-lo! Efectivament nosaltres portàvem gps (un Twonav Sportiva, de Compegps) i un mapa alemany en format digital i en paper de la casa Rough Guide Map. Va resultar prou correcte tot i que vam detectar errors, coma ara pistes que sortien al mapa i que en realitat no existien i no havien existit mai, i a l’inrevés. També portàvem un mapa digital de Laos força correcte. A més a més vam preguntar bastant a la gent del territori i, a part, portàvem dins del gps alguns tracks de la zona que havíem trobat a internet. Sempre que viatgem en bici intentem anar per carreteres secundàries o pistes, tot i que a vegades això ens ha costat haver de recular o perdre’ns una mica, però t’asseguro que compensa sobradament!

    Salutacions Sergi,

    Veri

    ResponElimina
  3. Un viatge suggestiu i molt ben explicat, amb detalls i amb emocions.
    El mes que ve hi vaig a passar tres setmanes. totes les informcions que heu posat m'han anat molt bé per preparar-me.
    Moltes gràcies i salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies REP! Me n'alegro que el blog t'hagi ajudat a preparar el viatge. Molta sort en el teu i si creus que et podem ajudar en quelcom més no dubtis a preguntar.
      Salut!

      Elimina
  4. Bon dia,
    en primer lloc felicitar-vos pel blog que heu fet, molt engrescador i interessant.
    En segon lloc m'agradaria fer-vos una pregunta, estic interessat en realitzar una ruta similar i m'agradaria fer-la sense tenda... M'agradaria saber si us va semlbar factible o si els dies que vau dormir en la tenda era degut a que no hi havia alternativa possible. Pel que fa al tema mosquitera, imagino que recomaneu comprar-ne una o els dies que vau dormir sota "sostres" no us va caldre?
    Moltes gràcies per les informacions i compartir el vostre viatge! Salut!
    Albert

    ResponElimina