Ara ja només ens faltava tancar el bucle i tornar a la capital de Tailàndia, Bangkok, per visitar la ciutat i agafar el vol de tornada cap a casa, però abans ens volíem regalar unes merescudes "vacances de veritat" en alguna de les illes tailandeses per recuperar-nos i gaudir d'uns dies de relax.
 |
| Entrant de nou a Tailàndia |
Vam entrar a Tailàndia pedalant i les primeres sensacions foren d'haver fet un gran salt cap al progrés. Aquest país és força més ric i tecnològicament avançat que Cambodja i això és nota de seguida doncs les carreteres estan en millor estat, hi ha més transit i els vehicles són més moderns, les cases són més sòlides, etcètera. La veritat és que enyoràvem l'autenticitat i exotisme del món rural de Cambodja, les seves cases de palla i els bous tirant de les carretes.
 |
| Arribant a l'illa de Koh Chang |
Després de pedalar pocs kms fins a la població d'Aranyaprathet, hi vam fer nit i el dia següent tornàrem a agafar un taxi fins a Laem Ngop. Aquí vam pujar a un ferry que en poc menys d'una hora ens va portar fins a l'illa de Koh Chang, la segona més gran de Tailàndia, el nom de la qual significa illa elefant en tailandès doncs la seva forma recorda el cap d'aquest animal.
 |
| Vistes de la Whitesand beach des del collet que trobem abans d'arribar-hi |
La Montse i jo havíem elegit Koh Chang per que, a part de quedar-nos més o menys de pas, ens va semblar que, malgrat la seva bellesa, era una de les illes tailandeses menys saturades pel turisme i on encara podies trobar racons on gaudir de la tranquil·litat i amb un entorn natural força preservat. I així va ser.
 |
| Arribant a Whitesand beach, a l'illa de Koh Chang |
Havíem vingut a Koh Chang per a descansar i... la primera sorpresa fou que la única carretera que hi havia, la que seguia la seva costa, era un autèntic tobogan, amb curtes però intenses rampes que s'apropaven al 20% de pendent! Sort que el premi valia la pena doncs ens vam trobar unes platges idíl·liques amb racons realment de somni.
 |
| Un extrem de la Whitesand beach |
La primera platja que ens vam trobar i on ens vam quedar un parell de dies fou Whitesand beach, i tot i que la zona central d'aquesta va resultar ser més turística del que pensàvem, amb petits hotels i centres comercials, vam descobrir un raconet més tranquil i acollidor amb un ambient més informal i senzill.
 |
| -No trobes a faltar la bicicleta? -Doncs... la veritat es que no |
Foren uns dies de relax, on el patiment de la bicicleta i les espartanes condicions de vida de Laos i Cambodja quedaven força a prop en el temps però ben distants en la nostra ment. El plaer de no fer res i gaudir del moment eren doblement reconfortants després de gairebé un mes i mig de pedaleig.
 |
| Això sí que són vacances! |
 |
| Merescut final de viatge per a la Montse a Whitesand beach, a l'illa de Koh Chang |
 |
| Bonic racó de Whitesand beach, a Koh Chang |
 |
| El nostre bungalow a Whitesand beach, a l'illa de Koh Chang |
 |
| Marxant de Whitesand beach, a l'illa de Koh Chang |
Sabíem que el sud de l'illa era encara més tranquil i menys desenvolupat turísticament, a més de tenir també unes fantàstiques platges de sorra blanca, aigua cristal·lina i cocoters, així que ens vam tornar a muntar les nostres bicicletes, i vam abandonar amb certa recança aquell llogarret on tant bé havíem estat.
 |
| Les carreteres de l'illa de Koh Chang són un autèntic tobogan! |
Després de gairebé un mes i mig sobre la bicicleta, el 13 de desembre vam iniciar la que seria la nostra última etapa pedalant per l'illa i per tot el sud est asiàtic, ja que havíem començat l'1 de novembre, i vam posar rumb cap al sud de l'illa per una bonica carretera que, amb continus puja i baixa, anava resseguint l'espectacular costa.
 |
| Arribant a Khong Koi Becah |
Vam arribar fins a Khong Koi beach, situada al sud de tot de l'illa i lloc on s'acabava la carretera. Aquí el turisme era més incipient i encara no havien arribat els hotels, tant sols et podies hostatjar en senzills bungalows a la mateixa platja, camuflats entre cocoters. La platja formava una petita badia i estava rodejada de muntanyes recobertes per una espessa jungla. Just el que estàvem buscant!!
 |
| La platja de Khong Koi està rodejada de muntanyes i jungla |
 |
| Aquí les nostres bicicletes van acabar el seu periple pel sud est asiàtic |
 |
| Bé, la meva bici no, doncs es va quedar a Koh Chang, en mans d'aquesta parella! |
 |
| Dies de descans i recuperació a Khong Koi beach, |
 |
| Passejant per Khong Koi beach, a l'illa de Koh Chang |
 |
| -Per mi ens hi podem estar alguns dies més a Koh Chang |
 |
| La Montse fent amics a Khong Koi beach |
 |
| Acomiadant-nos del sol a Khong Koi beach |
 |
| Últims raigs de llum a Khong Koi beach, Koh Chang |
 |
| L'interior de l'illa de Koh Chang és una selva muntanyosa |
Com que la Montse i jo no sabem estar massa temps parats, ens vam apuntar a un interessant trekking per l'interior de l'illa. Koh Chang té bàsicament dues carreteres que voregen ambdós costats de l'illa, però el seu interior és molt abrupte i muntanyós, totalment cobert per una espessa selva tropical ben conservada on és fàcil veure-hi fauna autòctona.
 |
| L'abrupte cim del Chom Prasat II, a l'interior de l'illa de Koh Chang |
L'excursió fou una volta circular per senders que discorrien entre la jungla, obrint-se pas entre la malesa i pujant el cim de Chom Prasat II, d'uns 640 metres d'alçada i des d'on hi ha una molt bona vista de gran part de l'illa. Fou una excel·lent manera de complementar els dies de descans a la platja.
 |
| Caminant per la jungla interior de Koh Chang |
 |
| Camaleó que vam fotografiar durant l'excursió per la jungla de Koh Chang |
 |
| Des del cim del Chom Prasat II hi ha una bona panoràmica de l'illa de Koh Chang |
 |
| Els senders discorren entre l'espessor e la jungla |
 |
| Arbre paràsit escanyant al seu hoste |
 |
| Dins de la selva tropical de Koh Chang també hi ha rierols i gorges on prendre un bany |
 |
| Remant cap a la platja de Wai Check, a l'illa de Koh Chang |
Des de Khong Koi beach també vam llogar una piragua i vam fer una excursió fins a la platja de Wai Check, situada encara més al sud i inaccessible per carretera. Ens vam trobar una platja de somni, solitària i espectacular, on ens hi vam estar unes hores gaudint d'aquell paradís sense cap rastre de la mà de l'home.
 |
| L'espectacular platja de Wai Check |
 |
| Caminant per la solitària platja de Wai Check |
 |
| La paradisíaca platja de Wai Check, a l'illa de Koh Chang. |
 |
| -Que bé que estàvem a Ko Chang! |
Finalment va arribar l'hora d'abandonar aquell paradís terrenal i agafar un bus fins a la cosmopolita capital del regne de Tailàndia, Bangkok, on hi vam destinar quatre dies per visitar-la. De cop i volta s'havia acabat la despreocupada tranquil·litat i entràvem en la voràgine de caos d'una urbs superpoblada.
 |
| Bangkok |
Bangkok és una ciutat de més de 7 milions d'habitants i amb uns contrastos radicalment extrems, on es mesclen com a pocs llocs la modernitat amb les tradicions, la tecnologia amb lo rudimentari, la riquesa amb la pobresa, els grans magatzems amb les parades del carrer, els cotxes de luxe amb els famosos tuk-tuks, Occident amb Orient, el pragmatisme amb l'espiritualitat...
 |
| El modern skyline y skytrain de Bangkok |
El modern i futurista skytrain, així com l'espectacularitat del seu skyline, conformat per altíssims gratacels, són dues icones de la ciutat que contrasten amb les ingents quantitats d'habitants que viuen en barraques o en destarotades cases flotants.
 |
| El riu Chao Phraya és l'eix vertebrador de Bangkok |
Però si hi ha una característica inherent a la ciutat, és el riu Chao Phraya, que el travessa de mig a mig, i que fou l'origen de la ciutat, doncs va anar creixent al llarg d'aquesta. És també l'eix vertebrador de la gran metròpolis i un excel·lent mitjà per a desplaçar-s'hi, evitant així els colossals embussos que diàriament hi tenen lloc.
 |
| Els atestats canals de Bangkok són autèntiques artèries de comunicació |
El mateix riu que dóna vida a la ciutat i que s'estén per ella en forma de canals ramificats, és a vegades el causant també de grans catàstrofes, com les terribles inundacions que hi vam trobar feia un mes i escaig, quan la Montse i jo hi vam aterrar. Ara tot semblava haver tornat a la normalitat i la vida bullia de nou per la xarxa de canals de l'anomenada Venècia de l'Est.
 |
| La posta de sol al riu Chao Phraya, a Bangkok |
Les barques taxi, amb una alta freqüència i un mòdic preu, són quelcom que cap turista es pot perdre, ja que són una interessant manera de visitar els grans atractius de la ciutat, molts dels quals es troben justament a banda i banda del gran riu.
 |
| El Gran Palau Reial de Bangkok |
Precisament un dels més grans atractius de Bangkok, si més no el més visitat, és el Gran Palau Reial, al costat est del riu i al bell mig de la ciutat. Es tracta d'un complex de grans dimensions, format per temples, palaus i pavellons que van ser la residència reial fins la primera meitat del segle passat.
 |
| L'exòtica bellesa del Gran Pala Reial de Bangkok impressiona fins i tot als menys amants dels temples |
No crec que aquest sigui el lloc per estendre's sobre el Gran Palau, però sí que vull remarcar la espectacularitat dels seus temples i l'estètica i vistositat de l'arquitectura siam, que té aquí el seu màxim exponent. La grandiositat dels temples i l'exquisidesa dels detalls, així com l'exotisme que desprèn tot el recinte, converteixen el Gran Palau en un dels indrets ineludibles de Bangkok, fins i tot per als menys amants de les visites als temples i monuments.
 |
| Una de les grans estupes daurades del Gran Palau |
 |
| Una de les estàtues guerrer (Thotkhirithon) del Gran Palau |
 |
| Diversos temples del Gran Palau Reial de Bangkok |
 |
| L'espectacularitat i bellesa dels temples del Gran Palau no deixen indiferent a ningú |
 |
| Adéu, fins la propera!! |
La visita dels temples i, sobretot, el bullici i l'agitació que traspuen els carrers, els mercats i tots i cada un dels racons de Bangkok, foren la guinda final d'un viatge carregat d'emocions, cultures exòtiques i moments inoblidables que ens havien portat a travessar, a cop de pedal, gran part de Tailàndia, Laos i Cambodja, mostrant-nos la millor cara d'una població de rialla permanent i mirada tranquil·la i transparent, malgrat les recents i cruentes guerres que havien patit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada